SOBRE L’AUTOR

Francesc Serracanta i Giravent

Nascut a Barcelona (Catalunya) el 4 d'octubre de 1941, des de fa més de cinquanta anys estic interessat per la música artística. No dic música clàssica perquè penso que aquesta correspon a un període concret. Els meus interessos estan especialment dedicats a la música simfònica contemporània amb valor artístic. Crec que en el camp de la pintura no existeix aquesta confusió. Per parlar del grans pintors en general usem la paraula Pintura, entenent que es tracta de pintura artística. En el camp musical, si usem el terme Música, entra tot, tant els productes de valor artístic com els subproductes ínfims i degradats de valor purament comercial. Per aquesta causa els països llatinoamericans fan servir el terme  Música artística.

La meva formació ha estat de caràcter científic, estudiant a la Universitat de Barcelona, primer una llicenciatura en Ciències Químiques i després combinant amb el meu treball al Laboratori de la Catalana de Gas i Electricitat, avui dia Gas Natural Fenosa, una llicenciatura en Farmàcia.

Però em faltava quelcom que no em van donar aquest estudis. Era la seva falta d'humanisme. Per compensar aquest despropòsit em vaig afeccionar a la Música, assistint els diumenges al matí al Palau de la Música i començant a comprar LP d'aquella època, essent l'inici de la meva actual col·lecció.

Durant tota la meva etapa de treballador, la meva responsabilitat cada vegada creixent per las feines encomanades, acabant com a Director del Laboratori, no em va permetre treballar en el camp musical. Era un aficionat a la música passiu, assistint a concerts i comprant gravacions.

Després d'una jubilació anticipada de caràcter voluntari, degut sobretot a les retallades a la investigació, de les quals discrepava i que em convertien amb una persona de despatx, només per tramitar documents burocràtics, cosa que detesto profundament, vaig poder dedicar-me a la Música d'una manera més activa. La investigació i l'art son dos dels pilars fonamentals que sustenten tota civilització.

Després d'un estudi dels fonaments de la música, interessant-me sobretot en la relació entre música i ciència, vaig començar a escriure una Historia de la Sinfonía, al ser aquest gènere musical el més adient a les meves inquietuds.

Un dels meus primers descobriments al camp de la odorització, la especialitat en la que treballava durant las meves investigacions, va ser trobar una relació entre els sentits de l'olfacte i la audició. Una sèrie de propietats que en el camp dels sentits es repetien, cosa generalment més desenvolupada entre las dones des dels 20 fins als 50 anys.

Durant els últims onze anys m'he dedicat a escriure sobre la simfonia, redactant centenars de pàgines i escoltant una vegada i altra milers d'obres. A la part titulada com Secciones Especiales es presenta una relació detallada de la meva obra en el moment actual, obra que per la seva gran amplitud deixaré segurament inacabada.

Es possible que la primera crítica és que estigui escrit en castellà. Las raons principals son que el castellà té una difusió més gran que la nostra volguda llengua. A més a més la música artística actualment té una important difusió als països llatinoamericans, amb un públic jove i una gran quantitat de nous compositors. Veure que la Música interessa més a las nostres antigues colònies que a la mare pàtria, es un altra motiu del perquè faci servir el castellà, o espanyol com en diuen ells, per la seva difusió.

L'altre motiu és que soc d'una generació formada durant una dictadura, aprenent l'idioma que marcava la política de l'època. Trobo encara moltes dificultats per redactar en català. Y'ha de tenir en compte també, que la meva educació primària va ser en francès, idioma en el que vaig aprendre a llegir, al Liceu Francès de Barcelona, un collegi liberal amb el que el meu pare, d'idees conservadores, no estava d'acord i la ensenyança secundària la vaig fer als Escolapis de Balmes, la qual cosa va ser del tot contraproduent, portant-me a una afirmació de les meves idees liberals.

L'altre crítica és que es pot acusar-me d'intrussisme, al no ser músic. El motiu principal de la meva obra es escriure sobre música des de el punt de vista de l'espectador, no del music. Una obra d'un aficionat pensada per als aficionats, per a persones que tinguin una formació de grau mitjà o superior, que no estigui directament relacionada amb el camp musical. No és la obra de un músic destinada als seus col-legues.

La decisió d'escriure aquest treball va ser motivada al no trobar obres satisfactòries sobre el tema. Les Histories de la Simfonia consultades o eren obres divulgadores de poca entitat i amb una profunditat molt limitada o eren obres especialitzades, fent servir un llenguatge impossible de comprendre per al gran públic.

El motiu principal de construir aquesta web es preservar que tot aquest treball, de milers d'hores sense cap compensació material, es perdi a la meva desaparició d'aquest món. Un treball íntimament relacionat amb una important col·lecció de gravacions discogràfiques i digitals, que seria molt interessant poder evitar la seva dispersió. Al ser una persona soltera i sense descendència directa, he pensat deixar la meva obra a una entitat cultural.

Per qualsevol col·laboració, aclariment o consulta, adreceu-vos al correu següent:

serracanta@historiadelasinfonia.es